diumenge, 23 d’octubre del 2011

4


Durant un temps m'he plantejat la necessitat de seguir mantenint aquest blog actiu. La veritat és que actualment les meves estones dedicades a l'scrapbook s'han reduït a canvi de més vida familiar en primer lloc i també a canvi d'unes llargues jornades laborals amb classes d'anglès al final. I tot i ser una enamorada de l'scrapbook, he de prioritzar.
Tot i així, tot i fer scrap en solitari, tot i no fer tallers, tot i no anar a tallers, tot i no deixar comentaris enlloc ni rebre'n (infinites gràcies pels rebuts), tot i no col.laborar en projectes d'altres, tot i no anar a Creativa, tot i tot... avui, o millor ahir 22 d'octubre aquest blog va fer 4 anys i després de pensar perquè sí i perquè no he trobat la resposta a l'existència i continuïtat del meu estimat blog BertaiPolete.

Per molts més anys, doncs.

I per si el text del meu layout no es llegeix prou bé, aquí el teniu transcrit :

El meu BertaiPolete ja té 4 anys. De primer era una aventura quasi privada, com moltes de les meves coses, posteriorment va esdevenir un mitjà de comunicació i ara finalment és una part molt important del meu procés creatiu. Tots els meus projectes s'inicien amb una idea, una necessitat de transmetre un sentiment. Lentament aquest sentiment es materialitza i esdevé un missatge, d'amor la majoria de les vegades, també d'il.lusió, d'alegria, d'esperança... I finalment, un cop s'ha materialitzat en un projecte que em fa expressar-me com a persona, és en aquell moment que sento que l'he de materialitzar per a expressar-me com a artista. I aquí és on, a través d'aquest blog, jo, unilateralment i independentment em considero artista.
El meu BertaiPolete ha mostrat durant aquests 4 anys tots els meus projectes creatius, no la meva vida, sinó una expressió artística de la mateixa. L'scrapbook és la meva manera de parlar, expressar el que sento, vaig deixant missatges en cada un dels meus àlbums i a cada una de les seves pàgines. Aquest blog és la meva galeria. Ho ha estat durant aquest 4 anys en que han passat moltes coses, moltes de bones i altres no tant bones, i ho segueix sent i ho seguirà sent mentre em segueixi considerant a mi mateixa, unilateralment i independentment, una artista.

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Dies al Sol. 1 i 2



I doncs ja he començat el projecte Dies al Sol. Amb el sol que fa i la calor encara venen ganes de tirar-se a la piscina. Tal com us comentava, he agrupat les fotos en temes i aquest és el primer : la casa, Casa la Pintora. I no us enganyo quan us dic que ella és pintora.

Cada tema té un total de 4 pàgines 20x25. La petita separació blanca que veieu al mig de cada maquetació indica que son pàgines separades d'un llibre que estarà enquadernat amb dues anelles. I també com podeu veure, a dues de les pàgines hi ha el diari del dia 1 i del dia 2. Aquest any he decidit integrar el diari a la foto, amb una lletra de mida realment petita, una tipografia sans serif que es diu Typewriter Condensed. El fet de posar la lletra sobre la foto és un recurs decoratiu, i també una manera que fer més present el text, qui el vulgui llegir se'l trobarà davant i qui no simplement dirà que la lletra és massa petita i no es veu.

Apart del que son les fotos també he inclòs dos kits de MdeMini dissenyats per mi, el disseny que vaig fer pel calendari d'Advent del 2010, el kit Trenta-un i, com no, el kit Dies al Sol. Els colors de les etiquetes son diferents, les imprimiré i enganxaré posteriorment per fer el projecte més híbrid. També hi hauran fulls de transparències amb sobres, fotos o alguna altra decoració.

Aviat més.

diumenge, 9 d’octubre del 2011

La clau



Tota clau vol un clauer.
Aquest mes d'octubre tenim una nova clau a casa. És una clau que obre la porta al nostre lloc nou pels caps de setmana, un petit lloc on desconnectar, respirar aire lliure i retrobar-nos amb la natura i el mar, un lloc per llegir i compartir estones. Ara que hem acabat l'etapa del grup d'esplai i encara podem fer coses plegats hem pensat que era important poder tenir un lloc on anar nosaltres quatre, on el Pol i la Berta poder podran fer algun amic i/o amiga i el Joan i jo podrem passar estones tranquil.lament.
El clauer té una J, no de Joan, sinó de Jafre, un petit poble del Baix Empordà on pensem passar-hi bones estones.

I tornant als projectes pendents avui he començat finalment el meu "Dies al Sol", abans d'entrar definitivament en la tardor. Aquest any l'enfoc és diferent : primer he fet una selecció de fotos, eliminant les que no estaven be o eren massa repetides, després les he agrupat en 10 temes i ara començaré a fer l'àlbum digital, amb uns "templates" fets amb Photoshop , de mida 20x25, i que podeu veure aquí :





Cada un dels temes tindrà 4 pàgines, dues d'elles amb el text del diari que vaig escriure durant les vacances.
Ja sé que ara sembla embolicat però la idea és simple : és un diari de les vacances, dels Dies al Sol, ple de fotos maques. Aquest any no és gens cronològic, sinó més aviat centrat en el journaling.

Ja ho veureu.

divendres, 7 d’octubre del 2011

Llavors i Ara, més Digi-total


Aquest darrer doble layout digital ha estat "projectant-se" durant quasi tres setmanes. Hi ha vegades que comences un projecte amb moltes fotos i no saps com organitzar-les, la millor distribució, que no quedin massa petites, també buscar el missatge que es vol transmetre...

Començaré pel missatge : aquest layout volia incloure una selecció de totes les fotos que vaig fer durant un torneig master de handbol que es va fer a l'Oar Gràcia l' 11 de setembre. No només eren fotos del partit plenes de jugades impossibles de captar pels meus ulls i més difícils per la meva càmera, eren fotos de vells amics que es trobaven un cop més, de l'equip i els seu rituals, dels moments previs, de l'esgotament... I també fotos d'altres moments que es van generar entorn el partit, instantànies d'altres "jugadors menys actius" que també eren presents.
Tot i això hi ha una foto que sobresurt, tot i voler fer un record del dia n'hi ha una que jo considero especialment significativa, la del Joan amb el seu germà Albert. I ves per on tot d'un plegat va aparèixer una altra foto de fa més de 20 anys amb aquest dos, amb més cabells i més pectorals. En aquest punt el meu layout ja va fer un tomb considerable perquè va deixar de ser un record d'un dia i va passar a ser una passió familiar d'un bon grapat d'anys. I és que aquí també hi participa la dona de l'Albert, la Carmina.

Podeu veure que segueixo una simetria en el disseny. La veritat és que he fet dos layouts separats perquè quan els porti a imprimir me'ls han de fer en dues parts. El millor quan fas anar tantes fotos es comptar el nº de fotos que tens i en un paper quadriculat intentar distribuir-les. Podien haver estat totes petites i de la mateixa mida, cosa que sempre resulta més fàcil, però també pots anar fent combinacions. Un cop es té la cosa clara és el "momento Photoshop": toca fer la graella, cosa molt útil per col.locar bé les fotos.

Per aprendre a fer graelles podeu mirar aquest super tutorial, que per a mi va ser com haver descobert la sopa d'all : http://aliedwards.com/2009/07/tuesday-tutorials-cathy-zielske-multi-photo-grids.html

I bé, poder la darrera cosa que cal és tenir alguna decoració d'aquelles que t'agraden molt per la seva simplicitat i al mateix temps perquè sempre queden bé. Darrerament utilitzo sempre els mateixos elements, res complicat, una etiqueta, alguna cosa amb text, un espai per posar la data, un element acrílic, grapes... una mica d'ombra i ja està.

Ah !!!. La paraula "batu" és un terme col.loquial que utilitzaven abans els jugadors per anomenar-se entre ells, fent broma, una barreja entre empanat, tonto i coses per l'estil. I l'Apa Gràcia és el seu crit de guerra, com en dic jo.
Related Posts with Thumbnails