dijous, 23 d’agost del 2012

pE | 2012 del 5 a l'11 d'agost, i del 12 al 18 d'agost

Setmana d'impàs, compte enrere per les segones mini-vacances i també compte enrere pels 46. I comença plovent. No anem bé.


A la feina queden coses per fer, tasques per aprendre per quan torni de vacances i faci feina d'altres companyes. Presses per acabar.


Sort que n'hi ha que simplement llegeixen. No es pot dir que tingui molta activitat social, però tot arribarà.


Si més no tenim un sopar especial, amb espelmes. No em deixen bufar-les per no quedar-nos a les fosques.


I acaba la setmana amb la Maria de convidada a Jafre. És un encant, amiga, companya, confident... L'amistat és un gran tresor.



I ara : Vacances, o mini-vacances, o una setmana sencera de panxa enlaire....Això és el que desitjava.


Per començar vaig acabar corrents les meves DIY cortines. Sí, ja sé que son horribles, semblen... bé la meva imaginació no té límits, però semblen el que semblen. I a més estan molt mal fetes. Però són gratissss.


Pomes Gala, n'hi ha per tot arreu. Les comprem a una parada a peu de carretera que porten unes noies molt simpàtiques. També tenen tomàquets boníssims i enciams, síndries (xíndries com diuen elles) i melons, carbassons i més coses acabades de collir.


I és que el camp canvia d'un dia per l'altre.
Camps segats, plens d'aquestes bales enormes i rodones perfectes. Amb lo que a mi m'agraden les rodones.


Gira sols que miren cap avall, tot i que encara n'hi ha algun que resisteix, i sorprèn enmig de la tristor dels altres.


I aquest d'aquí amb les espatlles caigudes i arrastrant els peus és el Pol, enfadat perquè el fem sortir de casa.     Ha estat la setmana de la revolta : una adolescent amb compromisos socials a tope, que "viu al límit" (això diu ella, ja-ja) i un semi-adolescent aspirant a dur-me la contraria.

Potser em faig gran.


Sort que un cafè ho cura tot. Si no es cura te'n prens dos.


I si no una mica de platja, que amb la tramuntana  volen els kites i marxen els mals pensaments. 


I si no han marxat ens encomanem a Déu, o a la Moritz mentre veiem com es pon el sol en el local social de Jafre, en companyia d'uns quants habituals.


Ja ho veieu... Nafent.


Resumint : setmana de vacances amb calor a tope, adolescent en plena disbauxa hormonal, i la vida continua. I com que cal gaudir-ne a cada moment, passi el que passi, avui us deixo aquesta cançoneta simpàtica.



Ja ho diu ella : start again, it's a beautiful morning.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts with Thumbnails